Si comencem a descobrir la població per la part més alta, ens trobem amb els vestigis del Castell i el seu entorn fortificat.

Les restes que en queden han estat rescatades durant els últims anys.

El Castell d’Arbeca corona, doncs, un turó, als vessants del qual creix el municipi, al bell mig d’aquest recinte històric artístic s’hi construí el col.legi Públic Albirka i les instal.lacions esportives escolars. A la seva vora hi ha un mirador sobre la paret més alta del Castell, des d’allí, s’hi domina un panorama sorprenent, amb tota la Plana d’Urgell al peu i enfront, les muntanyes del Montsec. La serralada del Pirineu deixa veure els seus pics nevats cap al nord, i al migdia, omple l’horitzó la Serra de Prades.

Si es baixa per la banda del campanar, ofereix una bona perspectiva del conjunt arquitectònic de l’Església Parroquial vista de la banda posterior, i d’una part de les muralles del Castell, on actualment hi ha els dipòsits d’aigua que abasteixen la vila.

L’historiador Mossèn Segura assenyalava que el Castell d’Arbeca era ”certament uns dels més bells de Catalunya”.

Segons la llegenda, la Duquessa de Cardona manà emparedar el constructor, perquè mai pogués construir una altra meravella com la que havia dut a terme a Arbeca. A banda de les seves cinc torres, tenia 365 finestres, cada una amb la seva reixa daurada.

Pot dir-se que des de l’acabament de la guerra de la Generalitat contra Joan II fins a la Guerra dels Segadors, Arbeca, residència esdevinguda ducal, i de l’únic titular “Gran d’Espanya” radicat a Catalunya, assolí la màxima categoria palauenca del nostre país.

L’eufòria del castell palau ha de xifrar-se, pel que sembla, amb el sisè duc, Enric, el qual ocupà per quasi tota la dècada del 1630 – 1640 el càrrec de Virrei de Catalunya.

Una acció de guerra, ocorreguda el juny de 1650, tinguè per protagonista i escenari llastimós el castell d’Arbeca.

Hom assenyala que també, en la guerra de Successió, va ésser considerada com important punt, la plaça d’Arbeca.

Tots els estats cardonins passaren a pertànyer a la casa dels Medinaceli i , en conseqüència, també la baronia d’Arbeca passà a ser governada des de Castella i ho fou fins a mitjan segle XIX, quan la desamortització i la caiguda del feudalisme motivaren que fos venut en subhasta.

Els Medinaceli, això si, impulsaren les plantacions d’oliveres, amb promeses per part dels ducs, que pagarien un ral per olivera plantada, paraula que després no compliren.

Web del castell