La Fira de Sta. Caterina es cel.lebra als vols del 25 de novembre. Les actuacions i programa d'activitats és centren en la realització d'un cineforum, exposicions, ball i fonamentalment la Fira del Gos caçador.

Durant tot el diumenge és realitza una fira amb tots els ingredients tradicionals, amb parades de productes artesanals, roba, etc...

Al mig del recorregut final hi ha un gran foc on couen l'esmorzar típic "fesols amb llonganissa" regats amb el millor oli del món. A continuació de l'esmorzar i a la plaça del Toll hi ha l'exposició dels millors gossos de caça tant per la perdiu com pel conill i on també s'hi veuen gossos de totes les races.

Aproximadament a les 12:00 del migdia és realitza una magnífica desfilada canina amb jutges de la Federació Catalana que any rera any va assolint més prestigi. En aquesta desfilada l'organització estableix premi a tots els participants.

Que La fira del gos caçador s'organitzi a Arbeca no és cap coincidencia, ja que Arbeca amb la seva gran àrea de caça sempre hi ha estat directament vinculada.

Arbeca disposa d'una superfície de 5.704 H. on s'hi realitza la caça de la perdiu roja i el conill silvestre, existents en llibertat en l'area, complementades amb repoblacions procedents d'una Granja cinegètica propia. També és pot caçar la mitja veda en la zona de regadiu on hi ha moltes guatlles, tòrtoles i tudons.

Creiem que és prou interessant que descobriu diferents aspectes d'una de les millors àrees de caça com: situació, vegetació, fauna, pla d'actuacions i pla d'aprofitament.

• SITUACIÓ
La comarca de les garrigues està situada a l'extrem meridional de la depressió central catalana i amb un sector que forma part del Pla d'Urgell. Hom i distingueix Les Garrigues altes i les baixes les últimes amb centre a les Borges Blanques i on s'hi troba el municipi d'Arbeca.

• VEGETACIÓ
La vegetació és caracteritza per estar formalment modificada per l'home. L'activitat agrícola i ramadera, han canviat de forma rotunda el paisatge vegetal. La garriga es la comunitat que hi trobem i constitueix un bon refugi per les espècies de caça menor. La vegetació forestal és bàsicament de pi blanc, alzina, llentisca, olivera silvestre, coscoll, romani i farigola.

• FAUNA
Pel que fa a la fauna present a l'àrea hi ha la presència de bastants espècies amb la següent classificació:

• Cinegètiques: Perdiu, conill, llebre, guatlla, tudó, tord, griba, merla, tortola, Sisons i senglar.
  
• Predadors: Guineu, garsa i cornella.

• PLA D'ACTUACIONS
Es centra principalment en:

• Amortiguar l'efecte de l'aplicació d'herbecides i insecticides, es proposa mantenir o augmentar els marges fins a una amplada de 6 m. Els accidents amb maquinària s'evitaran amb la col.locació d'elements a les màquines per fer fugir els animals
• Es proposa la sembra de cereals de cicle llarg en petites superfícies que serveixin d'aliment a la fauna. L'area disposa d'un sistema d'abeuradors, per les èpoques més seques de l'any. Es realitza un control exhaustiu de predadors.

• PLA D'APROFITAMENT
Totes aquestes mesures es centren principalment en tenir una area excel.lent per practicar la caça que juntament amb unes bones repoblacions procedents de la granja cinegètica de la pròpia area, fan que s'aprofiti de forma intensa tota la superfície.