Per això els edificis eren de pedra, al igual que els marges de les finques rústegues i les cabanes de volta . És per això també que abundaven els picapedrers, professionals que varen extreure el material de les canteres que va servir per fer obres tant significatives com : el Castell d'Arbeca, alguns elements de la Seu Vella de Lleida, l'Església Parroquial, el Castell del Remei i més modernament, la sucursal del Banc d'Espanya a Lleida.

A part d'aquests edificis eminents hi ha unes altres construccions com són les espones, les cabanes de volta i els masos que foren construïdes especialment durant el segle XVIII, quan entraren en plena producció els olivers que molts anys abans havien estat plantats a tot el terme per la tenacitat i l'indomable esperit de treball dels avantpassats d'Arbeca, sota l'impuls i la vènia de la Casa Ducal que en aquell temps, era sobirana de la Baronia d'Arbeca.

Precisament el punt de sortida és el clot d'una antiga pedrera: l'actual Plaça del Toll. Aquí ressonaven segles enrera el mall, l'escoda i la fuixarda, anant prenent figura els blocs de pedra que donaren consistència a tota l'estructura pètria del poble que, per més abundància, té assentats els fonaments sota la llegendària "Roca del Toll".

• Les quatre tombes de les pedreres
La primera parada de la ruta la fem a la partida de " Les Pedreres " on es poden admirar quatre tombes excavades a la roca viva. Fa pocs anys encara hi havia les lloses que les cobrien. Per la seva configuració sembla que es podia tractar d'un panteó familiar, però és difícil de situar-ne l'època perquè la seva construcció no segueix els cànons dels enterraments romans ni els ibèrics que s'han trobat a altres indrets del terme.

• La creu de St. Roc
És el creuer que fa de sentinella a la Vila des de l'altura dels " Plans de Castellos".

• Els Castellots
Travessem la fondalada del " Trull" fèrtil i frescal per tota mena de cultius, i seguint les ondulacions del camí arribem al fondo de " l'Esparreguera" a l'indret on hi ha les restes de l'antic poblat d'Els Castellots. El seu terme estava dividit en dues bandes: la part Comtal i la part Reial. La primera depenia del Castell d'Arbeca. Per tal motiu al disgregar-se el poblat, les seves terres van passar a dependre del terme d'Arbeca i estan formant, encara avui, la zona més meridional amb les partides de "Les Teixeres", "Masos" i "Trull".

Pel que fa a l'aspecte eclesiàstic dit poble sempre va estar vinculat a la parròquia d'Arbeca.

• El Roquissar de la Coma
És una rastallera de roques penjades al coster. Algunes formen figures gegantines i extravagants. Al tenir la pedra tan a cel obert va facilitar-ne l'explotació. Va ser una de les darreres pedreres que es va explotar amb sistema antic.

• La Pedrera del Ferro
Va ser la "mare de totes les pedreres". Es pot admirar la seva grandària. Els entesos alaben l'excel·lent qualitat de la seva pedra que ha configurat la noble estructura de tants edificis en diferents ciutats del nostre entorn geogràfic.

Aquest clot gegantí ha estat regat amb la suor de tants artesans benemèrits. I, aquí, han ressonat els sorrolls estridents de l'acompassat colpejar, amb les eines ben esmolades, l'amorfa massa de pedra que anava adquirint figura a causa dels cops.

Els blocs enllestits eren carregats al carro, i transportats a l'estació de ferrocarril de la Floresta

• El Mas del Francisquet
Seguint amunt arribem al "Mas del Francisquet". Situat en un lloc estratègic de la finca d'olivers m'es important del terme.

El mas estava protegit per una extensa tanca que circumdava un pati interior proveït de porxades de pedra per aixoplugar-s'hi el bestiar i les mules de treball.

Al seu davant encara hi ha les restes del tapiat del pou, que recollia l'aigua que s'escorria, en temps de neu o bé de pluja, des de dalt de la garriga on s'aixeca el pi gegant.

• El Mas del Perera
Anant pujant, tot resseguint un camí corbat i pendent, ens topem amb una construcció de pedra molt interessant i bastant respectada pel pas dels anys. Es poden admirar les arcades senzilles i esveltes; l'estructura sòbria de la vivenda, el corral del bestiar, amb sistema de tanca d'embarrament força enginyosa.

La situació de l'edifici és immillorable: vista panoràmica de tota la finca, a l'emboc de les primeres alenades de la marinada a les tardes caloroses de l'estiu.

Dins de la finca actual hi pertany bona part del "Tossal de la Roca d'en Bóta". Aquesta és la denominació que es dóna, en la cartografia de l'Exèrcit, al turó que s'aixeca per entremig d'oliveres i pins. Té 398 m. d'altitud. Des del cim es pot observar una altra de les famoses pedreres del terme : la Pedrera del "Xarpes", a la banda del migdia.

• El Mas de la Coma del Soldevila
Seguint camins avall anem descendent fins a arribar al fondo de la "Coma". Encara s'alça dret l'edifici de pedra amb les seves arcades anteriors. El pas del temps ha anat rosegant la seva estructura centenària; però a pesar de l'abandó ei de la intempèrie, encara s'aguanta en peu. Són interessants les espones de pedra del seu voltant i el forn d'aigua (ara enrunat) que hi havia una mica més amunt. Al forn, els masovers s'hi proveïen d'aigua dolça per beure, cuinar i rentar la roba. Per tot altre ús feien servir la que baixava Coma avall, que era molt abundant, però no era potable per a ús de boca ni per dissoldre el sabó.

Deixant el fondo de la Coma ens anem elevant cap a una cruïlla de camins i agafem el que gira cap a la dreta. Aquest camí el va seguir el Rei Felip II l'any 1584 quan va anar al Monestir de Poblet des de la Vila d'Arbeca, on havia descansat tres dies a la residència dels Ducs de Cardona. Seguint-lo i travessant la fondalada, a l'esquerra queda la mítica:

• Roca del Llamp
És un roquissar gegant ben apte per amagar-s'hi tota mena de fauna silvestre. Fins a la segona meitat del segle passat els llops es deixaven veure per aquests contorns.

• La nova Pedrera del Racó del Sastre
És una pedrera que s'està explotant actualment i a tot rendiment amb maquinària i eines molt més modernes que les utilitzades en l'explotació de les altres pedreres del terme.

Som al final de la ruta. Iens trobem al bell mig d'una zona del terme on s'hi alternen el bosc i el conreu; la fondalada i el tossal. L'indret és abrupte i de gran bellesa paisatgística. A pocs metres, mirant cap al Nord, veiem el Puig del Corp, el "guardià " més enlairat del terme amb 456 m. d'altitud.