Vila d'Arbeca Arbeca
Email
Tornar a portada
AjuntamentViure a ArbecaConèixer Arbeca

Conèixer Arbeca
El poble
Com arribar-hi
Història
Oli d'oliva
Els Vilars
Conjunt Arquitectònic
Recorreguts Turístics
Festes i fires
Àrea de caça
On menjar?


El Vilars
La Fortalesa (750 B.C.-325 B.C.)
La Fortalesa d'Els Vilars d'Arbeca, comarca de les Garrigues, està situada en una zona de plana menyspreant els turons propers. Construïda fa 2.800 anys, és única en el món ibèric català. Les seves característiques defensives la feien inexpugnable: una muralla amb dotze torres, una barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat de 13 metres d'amplada. Era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d'un cabdill o príncep.

Amb el pas del temps la fortalesa va sofrir diversos canvis en els seus accessos i urbanisme. Les muralles i el fossat degueren impedir el seu creixement, ja que al segle IV aC els seus habitants abandonaren la fortalesa sense que aparentment hi hagi cap causa traumàtica que ho expliqui.
Els Vilars


Ampliar imatge

Ampliar imatge

Ampliar imatge

Ampliar imatge

Ampliar imatge

Ampliar imatge
La història

La fortalesa d'Els Vilars a Arbeca va ser edificada pels volts del 750 aC, i va estar habitada ininterrompudament durant quatre-cents anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d'urnes, anomenat així pel costum d'incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts.

Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants d'Els Vilars van viure el procés d'iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergets. La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d'Aixaragall, controlant l'aigua i les terres al·luvials.

Des d'un primer moment la fortalesa va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bàsics. Una muralla de cinc metres d'amplada i una dotzena de torres, un a barrera de pedres clavades (chevaux-de-frise) i un fossat la feien pràcticament inexpugnable. A l'est s'obria un accés en una torre quadrangular, amb un estret passadís pavimentat i una porta d'un únic batent, mentre a l'oest ho feia una poterna. La fortalesa protegia els seus habitants, segurament entre 175 i 200, era una expressió de poder davant les comunitats del territori circumdant i, molt possiblement, la residència d'un cabdill o príncep.

L'urbanisme interior s'organitzava radialment al voltant d'una plaça presidida per un gran pou. Les cases es recolzaven a la muralla i obrien les seves portes a un carrer empedrat paral·lel a aquesta del qual sortien vies radials vers la plaça i les portes d'accès al recinte. Durant els segles següents es va anul·lar la poterna de l'oest, s'obrí una porta protegida per torres al nord i s'implantà una nova xarxa viària. Les cases eren cada cop més complexes i espaioses.

Cap raó traumàtica o violenta n'explica l'abandonament a mitjan s.IV aC. El recdinte no va ser destruït, sinó simplement desallotjat. Una cosa sembla segura: l'espai interior era molt reduït, la muralla, el fossat i les defenses, que havien estat la raó d'ésser de l'assentament, segles més tard esdevingueren un nobstacle per al seu creixement.

En un moment inicial el paisatge de l'entorn del poblat es caracteritzava per boscos de roures i alzines, acompanyats de llentiscle, pi blanc i arboç, juntament amb màquies, garrigues i brolles. Posteriorment, l'explotació agrícola (cereals i lleguminoses) i ramadera (ovicàprids, bòvids i porcs), la recol·lecció de fusta, per la construcció i com a llenya, canviaren el paisatge tot afavorint l'extensió de pins, que predominaven per sobre del roure, i les formacions arbustives. Els excedents agrícoles permeteren una relació comercial amb els pobles costaners, que explica la presència d'objectes procedents d'Atenes o Magna Grècia.

Des de 1985, amb el patrocini del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida i l'Ajuntament d'Arbeca, la Universitat de Lleida excava aquest conjunt arqueològic excepcional. L'any 1998 va ser declarat Bé Cultural d'Interés Nacional, en la categoria de Zona Arqueològica, per la Generalitat de Catalunya.

Més informació:

http://www.amicsdevilars.com

http://www.vilars2000.com

© Ajuntament d'Arbeca - 2004